Albert Rossich i Estragó es catedrático de Filología Catalana de la Universitat de Girona. Antes, había sido profesor en la Universitat Autònoma de Barcelona. Sus líneas básicas de investigación son la literatura catalana de la edad moderna, la edición de textos, la historia de la lengua y el plurilingüismo literario. Entre otras publicaciones, cabe destacar
Una poètica del barroc: el "Parnàs Català" (Girona, 1977); Baldiri Reixac,
Instruccions per a l'ensenyança de minyons, volum II (Girona, 1981; en colaboración);
Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII (Barcelona, 1985);
Antologia poètica de Francesc Vicent Garcia (Santes Creus, 1985);
Francesc Vicent Garcia. Història i mite del Rector de Vallfogona (Barcelona, 1987); una adaptación d'
El desengany de Francesc Fontanella (Barcelona, 1987);
El Barroc català (Barcelona, 1989; en colaboración);
El futur de la llengua catalana (Barcelona, 1990; en colaboración);
El teatre català dels orígens al segle XVIII (Kassel, 2001; en colaboración) y
Poesia catalana del barroc. Antología (Bellcaire d’Empordà, 2006; en colaboración). Gran conocedor de la literatura catalana del barroco, ha editado críticamente la obra literaria de Vicent Garcia y otros textos de la época. En el año 2000 obtuvo una Distinción para la investigación de la Generalitat de Catalunya en la modalidad de investigadores reconocidos. Autor de más de un centenar de artículos de su especialidad, actualmente es director de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona.