Albert Rossich i Estragó és catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Girona. Abans, havia estat professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves línies bàsiques de recerca són la literatura catalana de l'edat moderna, l'edició de textos, la història de la llengua i el plurilingüisme literari. Entre altres publicacions, cal destacar Una poètica del barroc: el "Parnàs Català" (Girona, 1977); Baldiri Reixac, Instruccions per a l'ensenyança de minyons, volum II (Girona, 1981; en col·laboració); Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII (Barcelona, 1985); Antologia poètica de Francesc Vicent Garcia (Santes Creus, 1985); Francesc Vicent Garcia. Història i mite del Rector de Vallfogona (Barcelona, 1987); una adaptació d'El desengany de Francesc Fontanella (Barcelona, 1987); El Barroc català (Barcelona, 1989; en col·laboració); El futur de la llengua catalana (Barcelona, 1990; en col·laboració); i El teatre català dels orígens al segle XVIII (Kassel, 2001; en col·laboració). Gran coneixedor de la literatura catalana del barroc, ha editat críticament l'obra literària de Vicent Garcia i altres textos de l'època. L'any 2000 va obtenir una Distinció per a la recerca de la Generalitat de Catalunya en la modalitat d'investigadors reconeguts. Autor de més d'un centenar d'articles de la seva especialitat, actualment és director de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona.