José Luis Rodríguez García és catedràtic de Filosofia de la Universidad de Zaragoza, director del Grup de Recerca Consolidat Riff-Raff: Cultura, Pensamiento y Estética, codirector, juntament amb Luis Beltrán, de la revista Riff-Raff y autor de vàries obres literàries.  Ha treballat en especial les aventures teòriques pròximes a les revolucions modernes, al pensament marxista i a la filosofia de Sartre. Entre altres publicacions, cal destacar Antonin Artaud (Barcelona, 1981), Intro- ducciones a Fichte (Zaragoza, 1982), F. Hölderlin: el exiliado en la tierra (Zaragoza, 1987), La mirada de Saturno. Pensar la revolución (1750-1850) (Madrid, 1990), Verdad y escritura (Barcelona, 1994), Marx contra Marx (Madrid, 1996), La palabra y la espada (Madrid, 1997), Mirada, escritura, poder (Barcelona, 2002), J-P. Sartre: la pasión por la libertad (Barcelona, 2004), Crítica de la razón postmoderna (Madrid, 2006). És també autor de gairebé un centenar d’articles publicats a El Viejo Topo, Artigrama, El Público, Analecta Husserliana, Microfisuras, Realitat, Daimon, Convivium y Riff-Raff. Com a escriptor d’obres literàries ha publicat vint-i-dos llibres i ha estat guardonat en vàries ocasions: Tan sólo infiernos sobre la hierba (Premi Bienal Provincia de Leon, de poesia, 1980), El cuaderno con un ciervo marrón en la portada (Premi Gabriel Sijé, 1980), Adiós, Buonarroti (Premi Pérez Galdós, de relats, 1988) i El rorcual azul (Premi Ciutat de València, 1999), entre altres. Les seves darreres obres literàries publicades han estat la novela El hombre asediado (2004) i el llibre de poemes La última ciudad (2004).